Memòria, territori i dones en diàleg
Arrelar és un projecte cultural i comunitari que posa al centre la memòria de les dones dels municipis de Sencelles, Sineu, Petra i Pollença.
Durant generacions, moltes experiències que han sostingut la vida als pobles han circulat fora dels relats oficials.
Sabers vinculats a la terra, a les cures i a la vida quotidiana s’han transmès en converses compartides, sovint en aquells escenaris on les dones coincidien: cuines, rentadors, patis o camins.
Arrelar neix amb la voluntat d’escoltar aquestes històries i situar-les dins una narrativa col·lectiva del territori, connectant memòria, comunitat i creació contemporània.
Les veus de les dones en la Mallorca del segle XX
Al llarg del segle XX, la vida dels pobles de Mallorca va transformar-se profundament: de l’economia agrícola a les primeres formes d’industrialització i, més endavant, amb l’arribada del turisme i els processos d’emigració que van modificar l’equilibri social dels territoris.
En aquest context, les dones ocupaven un paper central en l’organització de la vida quotidiana. Treballaven a casa i al camp, sostenien les cures i articulaven gran part de les relacions comunitàries. Moltes converses sobre la vida, la feina, les dificultats o les esperances del futur es produïen en aquells espais on coincidien: cuines, rentadors, patis o camins.
Aquestes veus formen part de la història social dels pobles.
Interpretar el relat
per transmetre’l
El projecte posa aquests relats en diàleg amb noves generacions perquè puguin ser coneguts, reinterpretats i incorporats a la cultura contemporània.
A través de processos creatius amb joves —especialment en fotografia documental i música— les històries recollides es transformen en noves formes d’expressió. Aquest procés permet que els relats continuïn circulant, no només com a memòria del passat sinó també com a part del present cultural dels pobles.
Conèixer aquestes històries és també una manera de fer-les pròpies.
Fer visible un relat compartit
El procés culmina amb la difusió pública dels materials i creacions generades: exposicions, un documental i un festival final que connectaran els municipis participants.
A través d’aquest recorregut, les històries escoltades i interpretades tornen a circular dins la comunitat i més enllà. Les experiències de les dones dels pobles es connecten així entre territoris i entre generacions.
Com en un teler, els relats es disposen en horitzontal seguint la línia dels pobles, mentre que les generacions els travessen en vertical. Entre trama i ordit es construeix un teixit de transmissió que manté viva la memòria i reverencia el missatge que conté.
Fer visible un relat compartit
El procés culmina amb la difusió pública dels materials i creacions generades: exposicions, un documental i un festival final que connectaran els municipis participants.
A través d’aquest recorregut, les històries escoltades i interpretades tornen a circular dins la comunitat i més enllà. Les experiències de les dones dels pobles es connecten així entre territoris i entre generacions.
Com en un teler, els relats es disposen en horitzontal seguint la línia dels pobles, mentre que les generacions els travessen en vertical. Entre trama i ordit es construeix un teixit de transmissió que manté viva la memòria i reverencia el missatge que conté.