Pasturar, abeurar o menar són alguns dels verbs que ens venen al cap quan pensam en la ramaderia d’un temps enrere. Eren feines comunes que duia a terme la pagesia en relació amb els animals que treballaven al camp i acompanyaven les persones en les feines agrícoles del dia a dia.
L’era de batre, element fonamental per separar el gra de la palla de cereals i llegums, era un dels espais on els animals i les persones més hi convivien. En aquest context, una de les tasques més comunes era la de “tocar”, és a dir, entonar cançons damunt l’era. L’objectiu era tant curiós com imprescindible: impedir que les bísties, a les quals encara no havia arribat el seu torn de descans, es quedassin adormides durant les vetles.
Moltes eren les veus que entonaven aquestes melodies o cançons de s’era, ja que, en aquell moment, suposava una feina més de la jornada. Així i tot, és ben comú que tothom tingui més traça per a algunes tasques que per a d’altres… Per això, si tenies la sort de sentir “tocar” alguna bona veu, potser volies allargar una mica més la jornada de feina.
Aquestes cançons, de les que ja quasi no es coneix la seva existència ni la seva utilitat, es mantenen conservades a les veus de les filles d’aquella pagesia que ja gairebé no existeix. Per sort, surten a relluir amb alegria mencionant la feina d’aquell temps.