El dret de cuixa s’instaurà al segle XIII i es mantingué fins ben entrat el XVIII *. Consistia en un ritual en què, la nit abans de casar-se, les dones havien de ser violades pel capellà o per un noble del municipi. D’això se’n deia “encetar-les”. A Pollença, encara hi ha l’edifici on això succeïa. Oficialment és la torre de la Gran Cristiana, tot i que la gent local la coneix, encara, amb el nom de la ignominiosa cerimònia.
No sabem si la Gran Cristiana va patir la violació de qui llavors exercia el dret de cuixa, o si els títols nobiliaris del seu marit van pesar més que la fortor del clergue. El fet és que avui, quan es parla d’aquesta tradició immunda, la gent encara es plany de la vergonya dels nuvis -mascles-, de la seva deshonra, per damunt de la por i del trauma de totes les dones que, temps ençà, pujaven les escales de l’avui atractiu turístic.
* Existeixen registres d’abusos de poder anàlegs perpetrats per terratinents i cacics en regions aïllades, per exemple, a Chiapas, Mèxic, fins a finals del segle XX.