Diu na Francisca que els catòlics tenim la història mal entesa. Que no pot ser mai que la Verge Maria, veient el fill nu al bressol, no el protegís amb la seva pròpia riba. Que una mare, pel seu infant, “s’hauria tret fins i tot les bragues per tal que no passàs fred”.
A més, continua, no s’entén que els Reis d’Orient en presentassin, en bon desembre, amb or, encens i mirra, quan el regal més útil hauria estat una manteta.
Per esmenar l’errada interpretativa perpetrada pel catolicisme, na Francisca fa peücs i vestits a mida per als bon jesusets del poble. En fa i els regala, com faria qualsevol mare. Cures que van més enllà dels vincles de sang, que vetllen pels nostres, però també pels que, dins els relats creats per homes, viuen situacions que, en el món real, mai no succeirien.